La República Dominicana ocupa el primer lloc de nenes i adolescents “unides” o “casades” a Amèrica Llatina i el Carib “[1]
-No ho saps? La Carmeta es va casar. Quan et diuen això a la República Dominicana, especialment al sud, no cal entendre que entre Carmeta i la seva parella hi va haver un casament civil o religiós, sinó que les dues persones van passar a conviure com a parella. Això és el matrimoni infantil.
Això passa sovint amb noies molt joves, especialment en els sectors socials d’un baix nivell educatiu. Encara que succeeix principalment a causa d’embarassos, no sempre és així.
En el primer cas, una noia jove queda embarassada fruit d’una relació i passa a viure amb la seva parella. En alguns casos la noia “surt embarassada”, i és pressionada a deixar l’escola (encara que legalment ningú la pugui expulsar per aquest motiu) i “convidada” a anar a viure amb el pare del nen que ve en camí, que molt sovint no és una parella estable. D’aquesta manera es produeix un doble rebuig cap a la noia, el de l’escola i el de la família. El noi, però, pot continuar l’escola sense cap problema i ningú el fa fora de casa. Aquests casos són els més greus.
En altres casos, la família de la jove té coneixement que ella està mantenint relacions amb el noi, i llavors la pressionen perquè deixi la casa i s’uneixi a ell (fins i tot si no hi ha embaràs). Així eviten el “què diran” els veïns, que podrien veure la noia com “una qualsevol”.
Hi ha situacions pitjors. Moltes nenes i adolescents se’n van a viure amb un home gran. Aquest s’ocupa d’elles i les manté. Elles passen de nenes a mares en un tres i no res, sense experimentar tot just la joventut. Es podria afegir que la diferència d’edat, i sovint l’abandonament dels estudis per part de la jove, facilita una desigualtat en la parella, la baixa autoestima d’ella i la violència de gènere. L’estudi “Nenes emmanillades”, realitzat per l’ONG “Pla Internacional” en les províncies d’Azua, Barahona, Pedernales, Elías Piña i San Juan, afirma que una de cada cinc adolescents (el 23.4%) d’entre 15 i 19 anys està casada o unida amb un home 10 anys més gran que ella. Segons aquest estudi, el 39% dels casos els homes diuen que els agrada tenir esposes molt joves perquè són més obedients i es poden dominar fàcilment.
Segons l’autora de la investigació, Jeannette Tineo, el matrimoni infantil és el resultat de la violència intrafamiliar existent a la llar de la jove, les expectatives de reduir la càrrega econòmica familiar o fins i tot l’oportunitat de negociació que estableixen les famílies com una manera de sortir de la pobresa.
Aquesta negociació es produeix en algunes famílies que viuen en situació de pobresa i que saben que la seva filla menor ha tingut relacions amb un home major d’edat. Els pares acusen l’home de violació i aquest, per evitar anar a la presó, paga una suma com a reparació del dany i es queda a l’adolescent com a esposa.
L’estudi esmentat revela que el matrimoni infantil forçat té una forta vinculació amb els embarassos en adolescents, ja que de cada deu nenes casades amb homes adults que van ser entrevistades, set estaven embarassades al moment d’establir la unió.
Entre les accions que planteja “Pla Internacional” està que els legisladors valorin augmentar l’edat mínima per casar-se als 18 anys. Actualment el codi legal dominicà permet que la nena, si compta amb el consentiment del seu pare, es pugui casar als 15 anys.
En tot cas, és obvi que hi ha una urgent necessitat de seguir educant en valors a pares i mares de família, a nens, nenes i adolescents, perquè el matrimoni infantil i aquestes situacions desapareguin. No hi ha ningú que realment vulgui el desenvolupament digne d’una societat, amb homes i dones apoderats, que vulgui “nenes emmanillades”.
Aquest article es va publicar prèviament al blog de la Comunitat de Sant Pau, la nostra contrapart a República Dominicana.
[1] El Listín Diari, 2017.03.27, El número de niñas casadas en el país es el más alto de AL
