Mentre que a Espanya i altres països europeus es reprèn l’activitat, a poc a poc; Llatinoamèrica s’ha convertit en el focus de la pandèmia de coronavirus.
Les xifres creixen per moments. Des de l’esclat de la crisi sanitària, s’han contagiat més de 2 milions de persones a Amèrica Llatina i han mort 100.000 persones.
Mèxic, un dels països més afectats de la regió
Amb més de 23.000 morts, ocupa el 7è lloc en el fatídic rànquing de decessos per coronavirus en el món i s’acosta als 200.000 casos. Ángels Fornaguera, responsable de l’Associació Nous Camins al país, ens relata així la situació:
Ha estat un escenari complicat per a la població mundial i en aquest context per a la població mexicana; estar en quarantena per a evitar el contagi del Covid-19 ens ha obligat a prendre mesures de seguretat que garanteixin la nostra salut.
Aquí a Mèxic, la presa de consciència que l’epidèmia anava a ser una realitat ha estat molt lenta i accidentada. Molta gent continua pensant que tot això de l’epidèmia és una farsa, i en els barris es continuen ajuntant en botigues, mercats ambulants i parcs sense cap mena de restricció.
A l’igual que tots, estem davant la incertesa de com evolucionarà aquesta situació, perquè en els pròxims mesos és previsible que, en esgotar-se les petites reserves econòmiques de les famílies, ja no tinguin mitjans per a comprar aliments. Molta gent s’està quedant sense treball i sense ingressos, i aquesta és una gran preocupació.
La Secretària d’Educació Pública va anunciar el tancament dels centres educatius dues setmanes abans de les vacances de Setmana Santa. El Centre Comunitari de Desenvolupament Infantil “San José”, situat en Jardines de San Juan Ajusco, va tancar les seves portes, seguint les normatives del govern, el divendres 13 de març. I els 124 nens i nenes van marxar amb les seves motxilles ben carregades, amb els llibres i materials que utilitzen habitualment.
Durant aquest temps de confinament i fins al passat 20 de juny, quan va acabar el curs, les quatre educadores han estat treballant amb els nens i nenes a través del WhatsApp dels pares, enviant-los les tasques perquè puguin continuar aprenent des de casa. El problema amb aquesta estratègia és que no totes les famílies tenen accés a una línia telefònica o algun mitjà de comunicació.
Pel que fa a l’alimentació, al no poder rebre diàriament els tres aliments que se’ls donava (esmorzar, fruita a mitjan matí, i un menjar guisat abans de tornar a les seves cases), estem fem rebostos d’articles no peribles i bàsics. En aquestes cistelles incloem: arròs, fesol, llegums, oli, sucre, sal, pasta, galetes, tonyina, sardines, cereals, etc. I es reparteixen a les famílies de la comunitat, ja que actualment moltes s’han quedat sense treball, i així fer costat als nens i nenes del nostre projecte.
Pandèmies més enllà del Covid-19
A nivell general en tota Llatinoamèrica i, en particular, en les comunitats empobrides, la crisi sanitària s’està veient aguditzada per altres dues grans “pandèmies” estretament relacionades: la fam i la pobresa. Un informe conjunt de la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), publicat el passat 16 de juny, posa les xifres sobre la taula.
“Després de set anys de lent creixement, Amèrica Llatina i el Carib podria veure la major caiguda del PIB regional en un segle (-5,3%; la qual cosa portarà en 2020 un augment de la pobresa extrema de 16 milions de persones respecte a l’any anterior, sumant 83,4 milions en total”.
Al que Alicia Bárcenas, Secretària Executiva de la CEPAL, afegeix que, si no es fa res per a evitar-ho: “A Amèrica Llatina podem tenir un retrocés històric en la lluita contra la fam. Podem perdre el que hem aconseguit en quinze anys en tan sols un parell de mesos”.
Per tant, urgeixen mesures per a frenar una crisi alimentària que moltes persones ja estan vivint.
Des de CEPAL i FAO s’ha publicat un decàleg de propostes entre les quals s’inclou el reforç dels programes d’alimentació escolar, el suport a les iniciatives d’assistència alimentària de les organitzacions de la societat civil i programes de suport a la producció d’autoconsum.
En aquest sentit, des de l’Associació Nous Camins hem creat un fons d’emergència per a afavorir la seguretat alimentària de les persones amb les quals treballem a Mèxic, Colòmbia, República Dominicana, Bolívia i Etiòpia. Amb el recaptat, s’estan lliurant cistelles d’alimentació bàsica, així com llavors per a la producció agrícola. També s’estan repartint mascaretes i informació sobre higiene i prevenció del contagi.
