A les vuit del matí es va obrir la porta de la furgoneta i els voluntaris van començar a descarregar caixes i més caixes. Quina sorpresa per als nens i nenes! La carpa, la moqueta verda per al sòl, les tauletes de colors amb les seves cadiretes i diversos mobles de fusta amb jocs pedagògics, van quedar instal·lades al pati, en menys d’una hora.
A les nou van entrar els nens i nenes, que esperaven emocionats, i va començar la biblio-ludoteca per a tots: grans i petits, des de maternal fins a preescolar 3, anaven passant agrupats per diferents espais amb jocs didàctics sota la carpa i pel saló multiús on els esperava un pallasso que els feia cantar i jugar, sempre acompanyats pels voluntaris.
Mentre els nens i nenes s’ho passaven bomba, les mestres rebíem un taller de contar contes on se’ns explicava els canvis de veu i diferents postures corporals que ajuden a convertir un conte en una experiència sensorial.
Són molts els que se’n beneficies d’explicar contes a nens des de primerenca edat, tant a casa com a l’escola.
És una eina estupenda per estimular el desenvolupament del llenguatge oral i la imaginació, a més de transmetre i ensenyar valors de comportament i convivència. També fomenta sentiments de confiança, seguretat i independència, mentre es reforcen llaços afectius amb pares, avis o educadors. Totes aquestes capacitats i valors es fan imprescindibles en l’educació infantil, per la qual cosa el conte ha d’ocupar un lloc primordial en el dia a dia dels més petits.
Al final tots ho passem, com diem aquí a Mèxic, ¡PADRÍSIMO!
