I les cabres de Meki van donar llet, i amb part de la llet es començà a fer formatge. I avui els nens beuen llet de cabra, els adults mengen formatge de cabra i les dones de la zona rural generen ingressos per a les seves famílies.
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte … no s’ha fos!
El que va començar com el conte de la lletera s’ha fet realitat… I no té final! És una gran alegria per a nosaltres poder compartir en aquestes pàgines que, malgrat la pandèmia, enguany hem pogut elaborar els primers formatges amb llet de cabra, i estan boníssims.
El projecte va començar fa més de dos anys amb les dones dels grups d’estalvi de les zones rurals de Korke Adi i Dembel de Meki. L’objectiu era que tinguessin una nova font d’ingressos, utilitzant els seus coneixements i els recursos locals de la zona: les cabres. Iniciàrem aquest projecte de cabres lleteres en una zona on abans només es criaven per a produir carn. I tot i que els inicis mai són fàcils, amb l’esforç d’aquestes 330 dones pioneres, el treball dels nostres experts en cabres, les agents rurals i els consells dels assessors que des de Torino (Itàlia) i Letur (Albacete) ens han visitat en diverses ocasions…
Per fi podem dir que tenim “formatge de cabra fet a Meki”!
Aquest és el resultat final d’un llarg procés, que hem desenvolupat amb productes i recursos de la zona, i l’ajut d’un ecògraf, aparell que ens permet saber quan una cabra està o no prenyada. A l’inici, les dones van començar cuidant dues cabres cadascuna. Ara alguna d’elles ja en té cinc. Fins i tot, i més important, els seus fills els hi encanta la seva llet, que és molt nutritiva; i el formatge que es produeix en els cursos de cuina del Centre Kidist Mariam, a Meki, ha estat molt ben acceptat pels usuaris de la cafeteria i del menjador del centre.
Dues coses han succeït en aquests últims mesos que han ajudat a garantir la bona producció i venda de llet i formatge. La primera, hem tingut una temporada de pluges que a la nostra zona ha estat molt bona i ha permès que les cabres tinguessin pastura en abundància, la qual cosa ha fet que produeixin molta llet. La segona és que a Meki tothom coneix els grans beneficis que té la llet de cabra per la salut, i que per desgràcia, ja s’han detectat els primers casos de Covid-19 a la zona. Per tant, tenim més demanda tant de llet com de formatge. Ens alegra poder contribuir a millorar la salut de la població i veure que una cosa positiva pot sortir d’aquesta pandèmia.
El consum i la demanda de llet de cabra és el que fa que aquest “no-conte”, perquè és real, no tingui final.
El fet que les dones hagin aconseguit beneficis econòmics amb la venda de la llet, les motiva per tenir més cura de les cabres millorant la seva producció i augmentar així els ingressos.
Per a donar continuïtat al projecte les dones conserven les cries femelles, que a la llarga produiran llet, i venen els cabrits. Entre les moltes històries d’èxit del projecte i superació, m’agradaria explicar-vos la de la Sra. Bulo. Les dues primeres cabres que va tenir van criar cabrits i sempre riu quan explica que gràcies a aquests cabrits els seus dos fills han pogut anar a l’escola. Els va vendre i amb part dels diners va comprar els uniformes escolars i amb la resta va comprar quatre gallines. Les gallines li donen ous cada dia. Les dues cabres inicials han continuat criant i ja produeixen llet, de manera que els seus fills estan millor alimentats.
