Fa alguns anys que parlem dels grups d’estalvi a Etiòpia. Una iniciativa existent en molts països empobrits que permet, principalment a les dones, estalviar i accedir a petits préstecs.
Aquests són els beneficis més evidents dels grups d’estalvi, però no podem deixar de costat altres efectes positius d’aquests grups com la promoció de la solidaritat entre parells, l’enfortiment de l’autoestima, el desenvolupament del lideratge i l’ajuda mútua entre les integrants del grup, que comparteixen els seus problemes en un entorn de confiança i se secunden per a resoldre’ls.
Dels grups d’estalvi a la cria de cabres lleteres
Tots aquests efectes positius els hem pogut comprovar en primera persona en Meki, Etiòpia. L’any 2015 impulsem la formació de tres grups d’estalvi i actualment hi ha 40 que cada any comencen un nou cicle vital. Un total de 1.200 dones que posen en comú els seus diners i generen vincles de confiança i solidaritat.
Hem estat testimonis de com aquesta iniciativa permet que neixin els lideratges entre elles. Dones que han fet un pas endavant per a demanar préstecs als seus grups i així posar en marxa petites iniciatives d’emprenedoria. Al mateix temps totes les participants veuen, al final del cicle anual, com la seva confiança mútua es veu recompensada amb l’estalvi personal que han aconseguit i els guanys rebuts pels crèdits atorgats a les participants.
Els grups d’estalvi han estat una plataforma perquè descobreixin les seves capacitats i es posin en camí.
I com l’emprenedoria genera noves oportunitats el projecte ha anat creixent. Paral·lelament als grups d’estalvi, i aprofitant les sinergies i lideratges sorgits en el seu si, va començar el projecte de cria de cabres per a l’autoconsum i la venda de llet. Una altra iniciativa econòmica portada a bon port per aquestes dones. Cadascuna de les participants rep dues cabres i la formació necessària per a criar-les i cuidar-les. La cria d’aquests animals els permet produir llet per al consum familiar i generar ingressos, quan neixen cabrits els venen en el mercat i es queden amb les cabretes per a continuar produint llet. Més tard, quan cada ramadera aconsegueix tenir un ramat de 6 caps, pot començar a vendre la llet excedent.
El projecte de les cabres lleteres porta ja 3 anys en marxa i estan collint els primers fruits. Com ens explicava fa unes setmanes María José, responsable del projecte:
“Ja estem començant a fer formatge fresc amb la llet de les cabres, cal dir que el formatge està boníssim”.
Nous camins pels quals transitar
Però les iniciatives al caliu dels grups d’estalvi es continuen obrint nous camins. I ara ho fan amb ruques.
Ja hem vist com les dones de Meki han posat en marxa processos d’emprenedoria. Comencen a experimentar una certa autosuficiència econòmica i a ser aportadoras en l’economia familiar. Tot un orgull per a elles i una benedicció per a les seves famílies.
A Etiòpia és molt habitual veure rucs en els camins, un animal popular al país, usat per al transport perquè acostumen a aguantar grans càrregues i la seva cria no és molt costosa. Les dones volen continuar creixent i els rucs són una bona opció, ja que un dels obstacles que han de salvar per a continuar el seu camí són les distàncies a les quals han d’enfrontar-se diàriament.
En les zones rurals de Meki els camins es recorren normalment a peu, tant per a anar a buscar aigua a la font i al riu, com per a desplaçar-se als mercats que se celebren als pobles més grans, com per a anar al metge o fer les gestions familiars que es requereixin.
Aquests camins, polsosos en època seca i plens de fang en temps de pluja, estan plens de dones, nens i nenes que van i vénen. Sempre carregant alguna cosa a la seva esquena o sobre els seus caps, ja sigui bidons d’aigua, o la compra del mercat. És estrany veure a una dona caminar sense portar càrrega. Les que poden paguen a les persones que tenen un ruc perquè els ajudin a transportar les mercaderies.
El següent pas, en aquest procés de creixement i apoderament de les dones de Meki, és tenir un carro tirat per una ruca.
Amb aquest sistema de transport poden portar l’aigua, la llet i els materials en els seus desplaçaments; i ingressar un extra usant els carros com a mitjà de transport per a terceres persones. Guanyar temps en els desplaçaments els permet dedicar més temps a les cabres que estan criant i aconseguir millors resultats de criança. Si a més aconsegueixen un ingrés extra el resultat és rodó.
El projecte de les ruques ha començat amb 40 dones, cadascuna té ja una ruca i una carreta. Quan les someres es reprodueixin, la nova cria s’assignarà a una altra participant. Ja està seleccionat el nou grup de 45 dones que rebrà aquest pròxim any burres i carros. Aquest projecte estarà en marxa mentre els animals continuïn criant i hi hagi dones en llista d’espera per a rebre una petita ruca.
Aquesta història de superació i creixement sembla no tenir fi. Han posat en marxa un procés personal i social que ens sembla imparable, i encara que els avanços poden semblar petits, als nostres ulls occidentals, són canvis importants en el seu estil de vida. Sobretot, es converteixen en referents per a les nenes que ara estan creixent als seus pobles, i que veuen en elles a dones emprenedores, que comercien, que generen ingressos i que tenen molt a aportar a la vida i l’economia dels seus poblats.
Aquest projecte no seria una realitat sense la solidaritat de moltes persones que des d’aquí posen el seu granet de sorra per a canviar les coses. Si tu també et vols unir a aquest projecte perquè més dones puguin continuar creixent, pots fer-ho aquí.
