A Etiòpia, la crisi sanitària ha deixat a més de 26 milions de nens i nenes sense classes.
A la zona rural de Meki, s’espera la reobertura de les escoles, de manera presencial i segura, una prioritat perquè els alumnes i les alumnes reprenguin els seus ensenyaments.
L’educació dels nens i nenes ha de ser una prioritat a tot arreu del món. Com diu l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4, hem de treballar per a “Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat; i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tots”. Arran de la pandèmia de coronavirus, aquest objectiu s’ha vist fortament colpejat, ja que fins a 1.500 milions d’estudiants van veure les seves escoles tancades en el moment àlgid de la crisi sanitària.
L’informe “Accessibilitat de l’aprenentatge remot”, elaborat pel Fons de l’ONU per a la Infància (UNICEF) ha posat de manifest, a més, que entorn d’un terç d’aquests nens i nenes – 463 milions en total – no han tingut accés a classes virtuals o per un altre mitjans, com a ràdio i televisió.
Això ens dóna una idea, en primer lloc, de com s’ha vist compromesa l’educació de milions de joves a tot el món; i, en segon lloc, de fins a quin punt depèn l’educació de l’espai físic en el qual es desenvolupen els ensenyaments, dels materials escolars i, per descomptat, del professorat que el fa possible.
En tots els països, la comunitat educativa es debat per prendre les millors decisions per a afavorir l’educació dels més joves i, al seu torn, assegurar una tornada a les aules segura i amb totes les mesures d’higiene necessàries per a prevenir l’expansió del virus. No obstant això, és fàcil deduir que el debat no es troba en el mateix punt en països tan diferents com poden ser Espanya i Etiòpia, encara que en tots dos ens enfrontem a la incertesa de no saber quan acabarà la crisi sanitària.
26 milions de nens i nenes sense classes a Etiòpia
Mentre als països més desenvolupats les famílies, el professorat i les institucions educatives discuteixen sobre les diverses opcions per a aquest curs escolar tan atípic o les mesures per a facilitar l’educació online en cas que es tanquin les aules; a Meki, Etiòpia, on l’Associació Nous Camins treballa des de 2014, el debat és una mica diferent.
El sistema educatiu etíop es troba amb grans barreres, que posen en risc el desenvolupament formatiu dels 26 milions dels nens i nenes que s’han vist afectats pel tancament de les escoles, que es va decretar el passat 16 de març. Això ha afectat especialment les zones rurals, on es concentra el 80% de la població, i on només és possible l’educació presencial.
Allà ens trobem, d’una banda, amb una barrera purament física: l’escassetat d’aules per al nombre creixent de joves. Per a moltes famílies, el problema no està a decidir si portar o no als seus fills i filles al col·legi quan comenci el curs, sinó en saber si hi haurà una aula disponible, prop de la seva llar. A Meki, la capacitat total de les escoles primàries està molt per sota del total de nens i nenes.
I, d’altra banda, està la barrera tecnològica. Menys del 2% de la població etíop té accés regular a Internet i, malgrat que el govern nacional va habilitar el mes d’abril un canal de ràdio i televisió per a l’ensenyament, en l’àmbit rural, només el 29% de les llars tenen ràdio i l’11% televisor (UNICEF). A això s’uneixen els continus talls en les connexions, que van ser totals entre el 30 de juny i el 23 de juliol, quan es va limitar l’accés a Internet per l’onada de protestes al país.
Això ens dóna una idea de les limitacions amb les quals es troba Etiòpia per a assegurar l’educació de les generacions més joves en aquest nou curs 2020 – 2021. Un problema que s’estén a molts altres països en desenvolupament i que podria catalogar-se com d’emergència educativa mundial.
Per a contrarestar aquestes limitacions, el govern d’Etiòpia va facilitar l’aprovat a tots els cursos de primària de 1r a 7è per a afavorir la tornada al col·le; i ha permès, des de fa unes setmanes, que les escoles comencin el registre dels alumnes i les alumnes per al nou curs. En principi, l’inici del curs a Meki serà el dilluns, 26 d’octubre, un dia que esperem amb inquietud i il·lusió!
Compromís amb l’educació presencial
En l’Associació Nous Camins portem anys treballant per a afavorir l’educació dels nens i nenes de Meki, participant en el dia a dia de les seves escoles d’educació primària i posant en marxa projectes com a Aules per la Salut i Aules per la Igualtat. Enguany, malgrat la situació d’adversitat, estem feliços per haver complert amb el nostre objectiu de fer costat a l’Escola d’Oda amb la construcció de quatre noves aules, un projecte que ha estat possible gràcies al suport del nostre socis, sòcies i donants.
En un context en el qual, com hem vist, la desigualtat en l’accés a recursos educatius és tan àmplia, no podem plantejar-nos una altra opció que una tornada a les aules de manera presencial i segura. De moment, el debat en les comunitats en les quals treballem no passa per avaluar si l’ensenyament online podria complir amb la qualitat que l’alumnat necessita, simplement perquè no és possible, no és una opció. La presència física a l’aula és necessària i, com han explicat les diferents agències de Nacions Unides, ha de ser prioritària quan la situació sanitària ho permeti.
S’espera que, en els pròxims dies, les autoritats locals de Meki inaugurin les noves aules construïdes a l’Escola d’Oda perquè molt aviat comenci el curs. Mentrestant, et convidem a participar en la preparació de les aules, que necessitem equipar amb pupitres. Per això, hem iniciat una campanya de recollida de fons. Informa’t aquí i comparteix-la amb els teus coneguts.
Dóna un pupitre per a l’Escola d’Oda!
I contribueix al fet que els seus alumnes i les alumnes puguin continuar estudiant!
