El dia de la seva graduació reflecteix que han estat elles, amb el seu esforç, convicció i llibertat, les que han aconseguit per si mateixes viure un dia que no estava escrit que havien de viure.
A Occident per fi s’ha aixecat un unànime i poderós i valent moviment per acabar amb aquesta hidra de mil caps que és el masclisme. Plantar-li cara en qualsevol dels àmbits i en qualsevol de les formes que adopti. La igualtat entre dones i homes no només és una evidència irrebatible, sinó que és una qüestió de justícia social i de dignitat humana. Si en les nostres societats occidentals el masclisme ha estat i és una xacra a la qual qualsevol dona en la seva vida quotidiana s’ha hagut d’enfrontar, malgrat els avanços en drets i en conscienciació, què no han de sofrir les dones en països menys avançats, com a pansa amb les dones etíops.
Les dones etíops són dones menyspreades, maltractades i menysvalorades. Ofegades culturalment i econòmicament. Exercint els rols que se suposa que les seves mares i àvies complien i que elles han de seguir complint en les societats patriarcals. Sense possibilitats de canvi. Complint amb el paper assignat. Sense poder sortir-se del guió preestablert. Una simple presència imprescindible però no reconeguda en la dura vida que sol ser la seva existència.
Però les injustícies estan aquí no per acceptar-les com alguna cosa inevitable sinó per alçar-se contra elles. Encara que sigui amb petits gestos o petits passos. El Centre de Kidist Mariam a Meki, Etiòpia, és un d’aquests llocs on amb un treball constant i honest es lluita per revertir aquestes situacions. Està per infondre esperances i forces entre les dones de l’àrea rural de Meki. Etiòpia és un dels països més pobres del món, ocupant el lloc 174 segons l’Informe sobre el Desenvolupament Humà del PNUD 2016. La taxa d’analfabetisme entre dones és del 59,03%.
El centre Kidist Mariam ofereix cursos de capacitació en perruqueria, cuina i costura. Al centre assisteixen dones generalment joves que en la seva majoria no van acabar l’educació primària i en molts casos no saben llegir i escriure. El centre de capacitació és una oportunitat per buscar una formació pràctica que els permeti optar a un treball o obrir un petit negoci propi.
Són dones valentes que no s’han resignat a la seva destinació i que busquen poder treballar dignament, malgrat les dures circumstàncies del seu entorn cultural i socioeconòmic, i tenir independència econòmica per decidir sobre les seves pròpies vides. La majoria de les alumnes completen cursos de dos nivells (principiant i avançat) i quan acaben viuen amb il·lusió el dia que mai van somiar viure: el dia de la seva graduació.
Les togues i birrets negres que vesteixen aquest dia contrasten amb els seus somriures lluminosos i desbordants d’orgull. Davant les seves companyes, amics i familiars testimonis d’aquest dia irrepetible se senten feliços, realitzades i esperançades. Senten que han estat elles, amb el seu esforç, convicció i llibertat, les que han aconseguit per si mateixes viure un dia que no estava escrit que havien de viure. Així es forja el futur i els canvis, amb somnis i amb la valentia i la convicció per perseguir-los.
Joves dones etíops de l’àrea rural de Meki que tenen somnis. Dones i homes occidentals amb somnis de justícia i igualtat. Diferents realitats i perspectives d’una mateixa lluita i un mateix somni. Tenir somnis Per ventura no tots tenim somnis? Per ventura no és això la vida: somiar i imaginar? Per ventura no és això el que ens uneix, ens defineix i ens fa humans? Somiem i ajudem a somiar.
Xavier Magarzo pertany a l’Associació Nous Camins – Nous Camins i és responsable de la seu a Barcelona. Fa poc va visitar per primera vegada el Centre Kidist Mariam que Nous Camins-Nous Camins finança a Etiòpia. Aquest relat respon a les seves impressions personals de la graduació de la segona generació d’alumnes del centre.
