– Good morning!
– Good morning teacher!
– How are you?
– Fine thank you!
– Please, sit down!
Som a l’escola de Meja Lalu, en una de les quatre aules de 2n de primària. Tenim a la classe 100 nenes i nens, aproximadament. Després d’aquesta enèrgica i vital salutació inicial, els expliquem el tema sobre el qual treballarem avui: “Igualtat de gènere”. Per fer-ho, la Bekele, la treballadora social que col·labora en el programa social que duem a terme a les escoles, treu una història en llengua oromo, i llegeix, a poc a poc, perquè tots ho entenguin.
Quan acaba el conte l’aula es queda en silenci i l’expectació es pot palpar en l’aire.
Al cap d’uns segons, comença el debat i els plantegem les preguntes següents:
1. Què penseu sobre aquest conte?
2. Per què no li pregunten a la Sarah quina és la seva opinió? Què creieu que pensa la Sarah?
3. És bo per a la Sarah anar a escola? Per què?
4. Per què la Sarah ha de ser la dona del seu oncle?
5. Què passa amb els somnis de la Sarah? Quins són els vostres somnis?
6. Coneixeu algú que li hagi passat alguna cosa similar?
7. Què podem fer per canviar aquesta situació?
Als tallers d’igualtat de gènere pretenem que les nenes i els nens es qüestionin el “perquè” de determinats costums, que es plantegin els seus somnis i el seu futur
Des de la nostra perspectiva occidental, les respostes són òbvies i per a molts escolars d’Etiòpia, també, però aquest conte els fa reflexionar, ja que l’obvi de les respostes no coincideixen amb la realitat que els envolta. A la classe es genera molt debat: “És important el que pensem? Podem no estar d’acord amb el que ens diuen els grans? Ens agrada somiar, però es poden complir els somnis?”. Les nenes estan molt atentes i participatives, aquesta història els toca directament.
S’adonen que ningú els pregunta el que pensen, el que volen, molt menys com se senten, potser li importa a algú?
En aquests poblets rurals, molts cops la vida simplement flueix, sense que ningú es pari a pensar per què succeeixen les coses, sembla que tot està determinat en el moment en què neixes. Els nens ja saben “a què han vingut” a aquest món i les nenes, també. Les funcions de cadascú estan ben clares i són inqüestionables. Als tallers d’igualtat de gènere pretenem que les nenes i els nens es qüestionin el “perquè” de determinats costums, animant-los a aprendre; que es plantegin els seus somnis i el seu futur, que creixi al seu interior el sentit de la justícia i que desenvolupin plegats el desig d’un futur amb igualtat d’oportunitats per a totes i tots.
Probablement, algunes nenes d’aquesta aula de 2n de primària seran víctimes d’aquestes injustícies. I amb elles seran víctimes també els nens, i també les seves famílies, perquè una nena que no va a escola, una dona sense estudis, és una pèrdua per a tota la comunitat.
Volem que des de petits vagin creant l’hàbit saludable de qüestionar-se les coses, situacions o tradicions
Mai és massa aviat per a això. I tant de bo quan creixin es continuïn preguntant el perquè d’allò que els envolta, sense por als interrogants, i que continuïn sempre reflexionant amb un esperit crític. Aquesta actitud, sens dubte, els permetrà obrir altres portes per al seu futur i el de les seves filles i fills. I potser aquests podran gaudir d’un món en què es respectin els drets i la dignitat de tots els éssers humans.
*Aquest article va ser publicat, originalment, en la Revista 38/2018 de Nous Camins.
