El dia 24 d’octubre celebrem el dia mundial del desenvolupament, Nous Camins s’uneix a aquesta celebració proposant-te que donis 10 segons cada dia. Segons l’ONU “Aquest Dia Mundial pretén conscienciar i mobilitzar a l’opinió pública, especialment a la joventut, per aconseguir un millor coneixement dels problemes generals del desenvolupament i per prendre consciència de com les noves tecnologies de la informació i la comunicació poden contribuir a fer-ho sostenible”.

Un dels majors reptes als quals ens enfrontem des de les ONGD’s petites com Nous Camins és com difondre, i per tant conscienciar a la ciutadania, dels problemes que es viuen en llocs llunyans (o propers) a nosaltres. Com fer que les grans crisis humanitàries i els greus problemes de vulneració de drets que es viuen cada dia al nostre planeta arribin a l’opinió pública i es converteixin en part de les seves preocupacions quotidianes.

Aquests dies estem veient imatges de milers de persones amuntegades a la frontera entre Guatemala i Mèxic, vénen caminant des d’Hondures, d’on van partir fa uns dies fugint de la violència i la pobresa que assola el país. Mestresses de casa amb les seves filles i fills, forners, professionals, paletes, en definitiva, persones que tan sols busquen una oportunitat al nord.

El Mediterrani s’ha convertit en el major cementiri de migrants del món. Les xifres són escruixidores, més de 1700 persones han mort en els primers nou mesos de 2018. Persones que pateixen tortures, violacions i que viuen els pitjors malsons en la seva travessia per trobar un futur millor a l’altre costat del Mediterrani.

Recordem també la crisi dels rohingyas, que sembla que ja ha quedat lluny en el temps. Gairebé 1 milió de refugiats a Bangladesh, es parla del major èxode del segle XXI, una ètnia expulsada violentament de Mianmar a l’agost de 2017 i que encara espera una solució per poder tornar a la seva terra amb mínimes garanties.

Totes aquestes migracions, que encara segueixen sent –o haurien de ser- portada en els nostres mitjans de comunicació són conseqüència directa de la vulneració dels drets humans dels seus protagonistes. D’això fugen hondurenys, els migrants en el mediterrani o els rohingyas, de països en els quals no tenen cap oportunitat, on els drets humans són constantment vulnerats i, per tant on, encara queda molt per fer per aconseguir el tan esbombat desenvolupament.

Avui en el dia mundial del desenvolupament des de Nous Camins volem fer una crida al fet que cada dia donem 10 segons del nostre temps a posar-nos en la pell de totes aquestes persones.
Imaginem els motius que fan que una mare surti a la carretera per caminar, amb els seus fills a coll, els més de 3.000 km que separen Sant Pedro Sula (Hondures) de la frontera amb Estats Units i Mèxic.

Posem-nos en la pell dels menors (no ens oblidem dels adults) que creuen Àfrica per arribar a les costes del Mediterrani passant tot tipus de calamitats i s’embarquen en pasteres per arribar a la somiada Europa.  I el que senten cada matí les persones que viuen en un camp de refugiats a Bangladesh. Persones que no poden recollir llenya per escalfar a les seves famílies, que viuen en barraques improvisades, que no poden aspirar a aconseguir un treball per mantenir a les seves famílies i que estan permanentment acompanyades per l’ansietat i depressió causada per un èxode violent que va arrabassar milers de vides.

Tan sol 10 segons diaris, mentre esperem l’autobús, fem cua a la fleca, mentre canvia la llum del semàfor o quan estem al llit a la nit.

10 segons de temps que donarem per posar-nos en la pell d’aquestes persones que ens sembla que estan tan lluny i que podríem haver estat nosaltres si l’atzar ens hagués fet néixer en el seu lloc.

Dóna cada dia 10 segons del teu temps, tracta de posar-te en la pell dels que veuen els seus drets més bàsics vulnerats i han de fugir de dures situacions buscant un futur més digne.

10 segons diaris que ens ajudarien a intuir que hi ha darrere de cadascuna d’aquestes cares que ara ens semblen tan llunyanes i estranyes. 10 segons que possiblement ens empenyerien a voler saber més, a entendre per què al nostre segle XXI encara ens cal marcar al nostre calendari el dia mundial del desenvolupament.