A Bolívia, de la mateixa manera que en molts altres països, es viu una situació d’emergència sanitària a causa de la ràpida propagació del coronavirus. Mentrestant, a la Casa San José, intentem mantenir l’energia positiva i els nens s’entretenen amb diferents activitats i jocs.
Des del mes de març, quan es van detectar els primers casos en els departaments d’Oruro i Santa Cruz, el govern bolivià adoptà diferents mesures per frenar l’avanç del contagi. En primer lloc es va decretar la suspensió d’activitats educatives a tots els nivells i la restricció a l’accés al país de passatgers provinents d’Europa. Posteriorment, es va declarar una “quarantena nacional rígida” que, mes rere mes, es va anar modificant segons les avaluacions de cada departament, realitzades pel Centro de Operaciones de Emergència (COE).
Quan la pandèmia va començar a colpejar Bolívia, a la Casa San José, a Cochabamba, hi havia 17 menors acollits. Les mesures que es van anar implementant en l’àmbit nacional ens van obligar a modificar el programa d’activitats. Això va afectar, principalment, a les diferents sortides educatives i de recreació previstes, suspenent-se immediatament. El mateix va succeir amb els tallers d’art, pintura i treballs manuals, amb l’objectiu de reduir el nombre de persones al centre. El que més ens preocupà va ser la suspensió de les visites familiars als nens, que són part fonamental del seu procés de reintegració. Però gràcies a l’estès ús del WhatsApp vam poder realitzar aquestes visites per videotrucada i continuar amb el procés d’apropament familiar.
La quarantena ens va obligar també a reorganitzar el treball del personal.
Modificàrem els torns de treball, prolongant la jornada amb la finalitat que les educadores estiguessin més temps al centre acompanyant als nens i adolescents. D’aquesta manera, volíem evitar la propagació del virus entre el personal i cuidar la salut de totes les persones del centre.
Els nens i adolescents van rebre diferents xerrades sobre el coronavirus mentre que la malaltia s’anava propagant de manera ràpida al país. També ens asseguràrem que estiguessin al corrent dels motius pels quals es van suspendre les activitats a l’exterior i les visites dels familiars, situació que tots van comprendre sense dificultat. A més, es van anar implementant mesures de bio-seguretat, com la desinfecció en profunditat dels espais, rentar-se les mans ben sovint i l’ús regular del gel hidroalcohòlic.
Els dies passaven afanyats en la rutina diària, les tasques domèstiques, rentar roba, ajudar a la cuina, classes de suport i tallers de diferents temàtiques d’interès comú. Però un dia, quan els nens i les educadores es disposaven a degustar el berenar en el pahuichi[1] , va passar una cosa especial. Van trobar un gat malferit, tenia ferides a les potes i el pèl molt malgirbat. Semblava molt espantat i amb signes evidents d’estar patint. En adonar-se de la seva presència, els nens, sempre afectuosos amb els animals, van decidir adoptar-lo. I juntament amb la Pelagia, l’educadora al seu càrrec aquells dies, van decidir donar-li recer a la Casa San José.
Es van encapritxar tant per l’animal que l’anomenaren Tomás i van habilitar una capsa de cartó, amb una manta, perquè hi pogués dormir.
Poc després, Neoquen i Adriel, dos dels adolescents del centre, li van preparar una caseta on van pintar el seu nom. D’aquesta manera, en molt poc temps, ja era un més de la Casa San José.
Per a protegir la salut de l’animal i de tots els membres del centre, portàrem al gat al veterinari perquè el vacunés i revisés. Actualment, en Tomás és part de la casa, i tots tenen la responsabilitat de cuidar-lo i respectar-lo, tal com ho fan amb els dos gossos del centre que els acompanyen dia a dia.
Entre històries i vivències com aquesta van transcorrent els dies de quarantena a la Casa San José, sempre a l’expectativa de nous canvis i situacions que haurem d’enfrontar. Això sí, malgrat les circumstàncies, es tracta de mantenir sempre la bona energia amb els nens i adolescents acollits. El personal de la Casa San José conviu amb ells i, ara per ara, són l’únic referent adult amb el qual poden comptar.
Per aconseguir aquest bon temperament, en els últims mesos les educadores han participat en uns tallers organitzats per les àrees de psicologia i treball social del mateix centre, per a treballar el control de l’estrès a través de diferents tècniques i exercicis, sempre tenint en compte que la conjuntura actual és complexa i les noves situacions que es van donant en el dia a dia afecten de manera diferent la salut física i psicològica de les persones.
Així es viu la quarantena a la Casa San José. Amb pors, però sobretot amb el millor ànim i molta energia positiva. És necessari que els nens acollits coneguin la situació actual, però també han d’estar tranquils i no tenir por sobre el que passa fora de la casa, mantenint la il·lusió de poder tornar, en el moment menys pensat, a les seves llars amb els seus éssers estimats.
QUE TORNIN LES ABRAÇADES A LA CASA SAN JOSÉ!
Si vols donar suport a la tasca que es realitza a casa San José, t’animem a participar en la nostra campanya de Nadal. El seu objectiu és recaptar donatius per a aquest centre d’acolliment i aconseguir que, en 2021, molts dels nens que avui viuen en ell puguin tornar amb les seves famílies.
Pots participar:
Fent clic aquí per a visitar la web de la campanya.
A través de transferència al compte: ES94 2100 0079 8402 0141 3162
Per Bizum amb el codi: 00296
Aquest article forma part de la Revista 2020 de l’Associació Nous Camins. Si vols rebre-la, pots subscriure’t al nostre butlletí aquí.
[1] Ombra tradicional boliviana construïda de fustes i palla.
