Martha tenia només tres anys quan vam començar a treballar a Totora Pampa. Era tímida, callada i introvertida, però al llarg de tots aquests anys l’hem vist convertir-se en una dona molt treballadora. Segueix l’exemple dels seus pares, humils però sacrificats, responsables i molt treballadors. Avui Martha estudia en una universitat tècnica i s’esforça per esdevenir enginyera agropecuària.
A Totora Pampa, com en altres zones rurals de Bolívia, les nenes solen abandonar els estudis entre els 12 i 15 anys. Els pares busquen mans que ajudin a generar més recursos per subsistir com a família. Així sembla que, una vegada que les noies aprenen a llegir i escriure el seu nom, ja poden defensar-se i no necessiten més formació. Quan els recursos són tan limitats, els pocs diners que s’aconsegueix es destina als fills varons. A ells se’ls dóna prioritat quan cal decidir pagar els materials escolars i la roba perquè puguin continuar els estudis. Altres nenes creixen amb la il·lusió de trobar un marit amb el qual poder formar la seva pròpia família i viure de forma independent. Deixen els estudis tenint fills a una edat molt primerenca i molt freqüentment acaben sent abandonades al seu torn pel pare dels seus fills. Es converteixen en joves dones lluitadores que subsisteixen precàriament dels productes dels cultius i bestiar de la zona.
En aquesta realitat invertim en la sensibilització de nens i nenes, i també dels seus pares, sobre la importància de l’educació. És un camí dur i una lluita difícil ja que moltes vegades les mateixes joves estan ja resignades a que la prioritat no és estudiar sinó començar a generar recursos. La conjuntura sociocultural en què viuen no els deixa moltes alternatives de formació. Identifiquem a les que volen canviar la seva realitat i anem acompanyant-les en el seu camí. Els hi donem suport econòmic per a materials i transport, i reforç amb els seus estudis. Aquest any hem vist com tres joves acabaven l’educació secundària.
I així tornem a Martha, que actualment estudia la carrera d’agropecuària a la universitat tècnica Sayarinapaj, que en quítxua vol dir: “perquè ens aixequem”. De moment ella està molt animada, sense problemes en els seus estudis i amb l’avantatge que viu en un internat de la mateixa universitat. Tenim les esperances posades en ella, que serà exemple per a altres joves de la zona.
Martha ho té clar i s’ha plantejat que, una vegada que acabi la carrera de nivell tècnic superior, vol continuar amb els estudis i completar el nivell d’enginyeria. Nosaltres sabem que són processos lents, cars i delicats, i que l’entorn no ajuda. Treballem perquè hi hagi més dones com Martha, creiem en ella i compartim l’esperança que la seva serà una història d’èxit i superació. Amb la convicció que un país només trenca el cercle de pobresa a través de l’educació. Mentre hi hagin Marthas, seguirem intentant-ho.
