Recuperem aquest article sobre els drets dels nens bolivians, a raó de el Dia Mundial contra el Treball Infantil celebrat avui. Gemma Regalis signa aquesta història que publiquem en el número 37 de la nostra revista anual.
A través del joc podem canviar el present i futur d’aquests nens i nenes de Bolívia. Defensar els drets dels nens bolivians a ser-ho.
Estem a Totora Pampa (petita comunitat rural del Departament de Cochabamba, Bolívia) i els nens han vingut al Centre Multifuncional a jugar. Sí, així de simple. Hem preparat diferents activitats recreatives perquè passin el dia jugant, aprofitant que són les vacances d’hivern de mitjans de Juliol.
Pot semblar quelcom ben quotidià, comú, sense res extraordinari, però per als nens d’aquesta comunitat i comunitats dels voltants és l’alegria més gran de la seva vida. Ells no juguen amb joguines. Normalment es diverteixen amb alguna pilota feta amb draps vells o elaboren figures amb fang i pedres petites que representen el bestiar, els seus corrals… i copien el que viuen diàriament a les seves llars. Desconeixen els jocs educatius i didàctics. Mai han vist un puzle, trencaclosques, ni el clàssic joc de l’oca o el parxís, etc. Encara menys jugar a l’amagatall, la gallineta cega o altres jocs comuns als patis de les nostres escoles.
Què els hi passa a aquests nens? La majoria estan submergits, des de molt petits, en els treballs quotidians de casa seva: portar a pastar a les ovelles, donar menjar a les gallines, ajudar en la sembra i la collita… No tenen temps pel joc. Els seus pares no els animen o ensenyen a jugar, perquè ells tampoc van tenir aquests espais d’oci durant la seva infància. Predomina un desconeixement generalitzat sobre la importància de l’activitat lúdica com a font d’estímul i aprenentatge en el nen.
Flora, una de les nenes que ha vingut avui, de 6 anys, obre els ulls com a plats en veure que d’una bossa traiem alguna cosa semblant a unes peces pintades de colors i dibuixos diversos. No sap el que és ni el què anem a fer amb elles, però la seva mirada ens indica que està fascinada i expectant. Anem col·locant les peces del trencaclosques damunt d’un tauler on, igual com ho fa la Flora, també altres nens estan atents i ens van mirant amb una expressió de curiositat. Els expliquem en què consisteix el joc i com han de col·locar les peces. Fem primer una demostració i em fixo en la Flora que mostra una expressió de sorpresa mirant com, a poc a poc, les peces soltes van encaixant i formant la figura d’una granja. En acabar, tots els nens volen el seu tauler per fer el mateix. Els ha semblat molt fàcil i divertit.
A la Flora li ha tocat el trencaclosques dels animals: lleó, vaca, girafa, ruc i gallina. S’emociona, i vol posar ben ràpid les peces de fusta pintades al tauler. Ai! Però no és tan fàcil com pensa! És el seu primer puzle. La veig batallar amb les peces, movent-les cap amunt, cap a baix, a la dreta i a l’esquerra per intentar encaixar-les entre elles, però sense tenir en compte el dibuix, solament les formes. M’acosto per ajudar-la i així entre les dues anem col·locant els diferents fragments fins que, com per art de màgia, van apareixent els diferents animals. La Flora està impressionada. Ara vol tornar a fer-ho, aquesta vegada sola, em diu.
Així passen ràpidament les hores del matí. Els nens intenten una vegada i una altra muntar els diferents trencaclosques que hem portat, no es cansen de gaudir de la seva nova adquisició. Els trencaclosques, a més de ser divertits i entretinguts, permeten que els nens crein mapes mentals i desenvolupin el pensament lògic.
És ben coneguda la relació del joc amb el creixement integral del nen, ja que estimula el desenvolupament cognitiu, social, emotiu i físic dels petits. A més, els nens a través del joc van explorant, provant i descobrint el món, així com exterioritzant les seves emocions (alegries, èxits, frustracions, pors, etc.). A través del joc podem canviar el present i el futur d’aquests nens i, en conseqüència, de la societat. Quelcom ben simple i senzill. És important organitzar ludoteques, espais amb jocs didàctics i llibres infantils perquè els nens de les zones rurals de Bolívia s’enriqueixin amb altres experiències. Al mateix temps cal conscienciar als pares sobre la importància del joc en la vida dels seus fills com a font d’aprenentatge, creativitat i destresa. Els adults són els primers que han d’entendre que jugar és un dret dels nens i, per tant, fomentar-ho creant temps i espai perquè els seus fills juguin.
