En ple segle XXI encara hi ha moltes persones al món que no tenen accés a un lavabo, no disposen d’accés a l’aigua i sanejament bàsic.
Això implica que moltes persones no compten amb sistemes per a eliminar higiènicament les excretes i aigües residuals; i tenir un medi ambient net i sa, tant en el seu habitatge com en les proximitats. A les zones rurals de Bolívia, el 36,5% de les persones no tenen accés a un lavabo i van al camp a fer les necessitats fisiològiques. No és diferent a les aldees del municipi d’Independencia, a 180 km de la tercera ciutat més important del país, Cochabamba, on les famílies s’amaguen entre els matolls buscant una mica de privacitat. A més, obtenen l’aigua per al consum de les aigües superficials, les quals, al seu torn, estan contaminades per les substàncies fecals, fet que provoca seriosos problemes de salut. Tots aquests factors junts, un sanejament inadequat, una higiene insuficient i una aigua potable insalubre, constitueixen la causa del 88% de les malalties diarreiques .
Tanmateix, gràcies a l’esforç de tots, tu des d’aquí i nosaltres des d’allà, aquest panorama a poc a poc està canviant a les sis aldees del municipi d’Independencia on estem treballant des de fa uns anys.
Fa una mica més d’un any vam començar a construir lavabos amb dutxa per millorar la qualitat de vida de les famílies i que, tant els adults com els nens i nenes, s’emmalaltissin menys, pel fet de tenir una millor higiene i salubritat. Actualment, ja hem construït cinquanta-vuit lavabos, tot i que encara queden famílies pendents d’accedir a l’ajuda per disposar-ne d’un a la seva llar.
Són lavabos senzills de 2 metres per 1,5. Consten d’una tassa, una dutxa i una aixeta. L’aigua de la rentada de mans es recull i es reutilitza per al vàter. Són sanitaris molt bàsics però molt dignes i gràcies a aquests les famílies no han de defecar a l’aire lliure i, per tant, han deixat de contaminar l’aigua i el medi ambient. Les dutxes compten amb una resistència elèctrica que escalfa l’aigua en passar-hi, perquè són poblacions de la serralada andina i el fred és intens.
Cada família ha participat activament en la construcció del seu lavabo
Per exemple, fent el forat de la fossa sèptica, ajudant el constructor i aportant-hi els materials que hi ha a la zona, com la pedra i la fusta. La participació és molt bona i el fet de ser part activa del projecte els ajuda a generar consciència del cost que implica cada vàter. Les famílies que ja disposen d’un lavabo estan molt contentes i agraïdes. Ara ens expliquen que es dutxen dos cops la setmana o fins i tot tres. Abans, algunes d’elles només ho feien un cop al mes, resultava molt complicat, ja que no tenien un espai privat on rentar-se i costa d’escalfar l’aigua per les baixes temperatures.
Amb la posada en marxa del projecte, hem organitzat uns tallers educatius sobre sanejament i higiene. Les famílies han participat amb entusiasme i interès per aprendre a utilitzar el lavabo i mantenir-lo net i en condicions. Així mateix, s’ha potenciat la millora dels comportaments d’higiene i hàbits saludables.
Amb la simple construcció d’aquests lavabos participem en la construcció del dret a una vida digna de les famílies de les zones rurals que viuen per sota de la línia de la pobresa, és a dir, amb menys d’1,25 US$ al dia. A més a més, l’ús dels lavabos evidencia a la resta dels veïns que el seu entorn millora. S’emmalalteixen menys i guanyen en dignitat i benestar.
