Tornem a emprendre un projecte a Colombia, apostant per l’educació a Bogotá.

Bogotà és una metròpoli diversa i imponent de vuit milions d’habitants, una amalgama formidable de barris (cadascun amb el seu caràcter i amb la seva història), i una d’aquestes ciutats que et fan pensar que mai l’acabaràs de conèixer del tot, ni que et passessis aquí una vida sencera. Com a tantes capitals, Bogotà acull a persones vingudes de tots els racons del seu país, i per tant és també un gresol multiracial que posseeix una enorme riquesa cultural alhora que enfronta importants reptes: el més obvi per al visitant que arriba aquí per primera vegada és el trànsit de vehicles, que col·lapsa diàriament les grans avingudes de la ciutat; per descomptat, altres desafiaments més greus són la desigualtat (les diferències entre el nord, més adinerat, i el sud, massificat i més necessitat, són impactants), la indigència i la delinqüència, entre molts d’altres; desafiaments que les diferents administracions de la ciutat van tractant de gestionar amb èxit desigual.

L’any 2012 deixàrem de treballar a la zona de la Calera, on finalitzàrem un projecte que va passar a mans locals. Ara el nostre treball se centra en el sud de la ciutat, on es troben els barris més empobrits de la capital colombiana. Nosaltres treballem en tres barris del sud (La Resurrección, Granjas de San Pablo i El Pesebre), barris populars de gent treballadora, vibrants i, alhora, amenaçats per infinitat de problemes, com la falta d’oportunitats per als joves, la mala qualitat de molts habitatges o l’alta incidència de delinqüència als seus carrers.

En aquest context, començàrem amb classes de reforç escolar per a nens; després organitzàrem una sala d’alfabetització i educació bàsica per a adults majors; més recentment, hem establert un programa de beques universitàries per a joves i, en dates encara més recents, hem començat un taller de capacitació en costura per a dones. És a dir, que hem fet una clara aposta per l’educació, a tots els nivells.

No som, ni de bon tros, els únics ni els primers a veure i a dir que solament l’educació podrà, a la llarga, oferir oportunitats reals de desenvolupament als sectors avui més marginals o desatesos de la societat (a Colòmbia i en qualsevol altra part del món). Per això, tot i que els nostres projectes a Bogotà, encara modests, han anat sorgint a poc a poc al llarg d’aquests últims dos anys a través de diferents trobades i múltiples reunions amb les comunitats locals, tots responen, d’una manera o d’una altra a la visió que l’educació, des de la més bàsica fins a la professional, és la millor inversió de futur que nosaltres, com a agents de desenvolupament, i aquells amb els qui treballem, podem dur a terme.

L’educació és la millor inversió de futur que nosaltres, com a agents de desenvolupament, i aquells amb els qui treballem, podem dur a terme.

Ens agrada pensar que tot i la seva evident senzillesa els nostres projectes aquí a Colòmbia abasten totes les edats i ofereixen sortides per a diferents tipus de persones: començant pels nens que participen a les classes de reforç escolar a les tardes, i que a part de rebre un suport acadèmic deixen de passar unes hores vitals del dia al carrer, on podrien caure a les xarxes de consum de drogues i delinqüència; seguint amb els joves als qui ajudem a anar a la universitat, preparant-se professionalment; continuant amb les dones, mares de família en la seva gran majoria, que participen amb entusiasme a les classes de tall i confecció, adquirint una habilitat que molt aviat els permetrà produir peces de vestir i ajudar a sostenir les seves llars; i acabant amb els avis i àvies que en el seu moment no van rebre gairebé escolarització i que ara, cada dissabte, seuen en els seus pupitres per aprendre matemàtiques, geografia, història, ciències i a escriure correctament.

De vegades a Bogotà se l’ha anomenat «l’Atenes de Sud-amèrica», pel dinamisme cultural que es viu a la capital colombiana: són importants, en efecte, les seves universitats, museus, teatres, biblioteques i llibreries. La nostra humil obstinació és que alguns dels barris més desfavorits de la ciutat puguin participar també d’aquesta efervescència cultural… i que realment es noti, en la pràctica, que són barris d’Atenes: ni que sigui des de la perifèria.

Recuperem aquest article signat per Marti Colom, i que publiquem en el número 37 de la nostra revista anual.