Aporofobia o la pobresa que ens molesta, no la que ens trenca el cor.
Recuperem aquest article sobre la teoria de la aporofobia i el seu impacte real en la societat signat per Dolores Puértolas des de República Dominicana. Va ser publicat en el número 37 de la nostra revista anual amb el títol: “Doneu-los vosaltres de menjar: responsabilitat compartida”
En la narració de la multiplicació dels pans[1] els deixebles demanen a Jesús que acomiadi a la gent perquè vagin als pobles i es comprin menjar. Aquest els contesta: “doneu-los vosaltres de menjar”, una frase que interpel·la. És com si Jesús digués: feu alguna cosa, solucioneu-ho vosaltres… Es podria entendre en algun d’aquests termes, però també es pot llegir des de l’òptica del compromís i la participació. Tots som part del problema i part de la solució.
La fam i la pobresa són dues realitats tan despietades que ningú vol tenir-les a prop. La filòsofa Adela Cortina ha creat un terme, “aporofobia”[2] format a partir de la veu grega á-porus, “sense recursos” o “pobre”, i fobos, “por” i que significa “odi”, “por”, “repugnància” o “hostilitat” davant el pobre, el que no té recursos o el que està desemparat. Cortina distingeix clarament aporofobia de xenofòbia, o fòbia als estrangers i ens convida a diferenciar tots dos termes, perquè la discriminació als immigrants i estrangers es produeix principalment quan aquests són pobres. Els pobres produeixen rebuig, ningú vol tenir a un pobre per veí. La pobresa ens trenca el cor, però també ens molesta, ens recorda que molts tenim tot el necessari –i molt superflu− i uns altres no, i per això sovint busquem justificar-nos evitant el sentiment de culpa. Però com a realitat indesitjable i incòmoda que no hauria d’existir també ens convida a reaccionar.
A Nous Camins treballem per l’erradicació de la pobresa. Sabem que és un objectiu difícil però l’impacte del treball al llarg dels anys a les zones en què actuem és important, tant per la distribució de recursos als més vulnerables com per l’apoderament de la població. Al mateix temps, part d’aquest apoderament es basa a dir-los a ells també: “Doneu-los vosaltres de menjar”.
Tant en societats riques com en racons del món mancats de fonts de treball o mitjans de producció, ha de sorgir la proposta a cada persona: “Què pots fer tu?”.
Projecte de Desenvolupament de Barreres: un somni en marxa
Des d’aquesta mateixa perspectiva a la República Dominicana estem iniciant un projecte amb una comunitat allunyada i aïllada, situada al final d’un camí tancat pel mar i la muntanya. Es tracta del poble de Barreras, un lloc catalogat com un dels més pobres del país. Juntament amb l’escassetat de recursos per al dia a dia, Barreras té una bella serra, part d’un parc nacional, i la platja de la Caobita, una de les grans belleses del país. El baix nivell educatiu i l’escàs interès del govern per la zona releguen a aquesta comunitat a l’exclusió.
S’ha obert una oportunitat gràcies a la construcció de la carretera fins a aquesta bella platja, i juntament amb les diferents associacions comunitàries hem iniciat un projecte agroforestal, de turisme sostenible i capacitació.
Fa un any el Ministeri de Medi Ambient va prohibir la tala d’arbres per a llenya i elaboració de carbó vegetal, per evitar la deterioració de la naturalesa, sense tenir en compte que aquest dur treball era el suport econòmic de més del 50% de la població. En demanar la seva col·laboració per iniciar aquest projecte, el Ministeri es va unir per dissenyar un programa de cultius d’alta rendibilitat amb sistema de reg per degoteig. Un dels objectius és que l’escassa aigua que flueix de la muntanya sigui canalitzada i es construeixi un reservori per optimitzar aquest recurs bàsic. El projecte inclou el condicionament de la platja, millora d’accessos a senderes de muntanya per desenvolupar un turisme sostenible d’acord amb l’entorn, així com un programa de capacitació per a la joventut, millorant el seu nivell educatiu i cultural.
Són grans reptes per a la comunitat. La finalitat és fer valdre el poble de Barreras i els seus recursos naturals perquè els primers beneficiats siguin els seus habitants. És un projecte en marxa i que camina al ritme del treball que realitzen les comissions comunitàries, de la implicació dels diferents organismes públics i del compromís de cada persona. És una oportunitat perquè cada individu i associació tinguin la possibilitat d’aportar i també de trencar amb la dependència de l’estat –de qui normalment s’espera que resolgui tots els problemes. Al mateix temps és una oportunitat que la comunitat s’apoderi i sigui capaç d’exigir a les autoritats els serveis públics que li corresponen.
Els assoliments fins al moment són: un equip de treball configurat, un diagnòstic de la situació i un projecte presentat ja a les autoritats; hem realitzat xerrades educatives sobre medi ambient, neteja de platges, xerrades sobre prevenció del consum de drogues, classes d’anglès per a joves i especialment la presa de consciència del poble que el futur està a les seves mans.
Cap a una civilització de la responsabilitat compartida
És així com volem aplicar aquest “Doneu-los vosaltres de menjar”. No hi ha excepció: tots podem fer alguna cosa, des de la persona acomodada d’un país ric fins a una persona de Barreras.
En els anys vuitanta el jesuïta Ignacio Ellacuría va desenvolupar el concepte “civilització de la pobresa” en el qual defensava un equilibri entre recursos mundials i benestar mundial, una major senzillesa de vida perquè es garantissin les necessitats bàsiques de tots. Jon Nebot treballà el concepte “civilització de l’austeritat compartida”[4] perquè fos més comprensible, entesa l’austeritat en contraposició al malbaratament, a la cultura del descart i a les grans desigualtats que posteriorment ha descrit el Papa Francisco en l’encíclica Laudato Sii.
És certament ineludible prendre consciència que necessitem construir una civilització diferent, la civilització del “doneu-los vosaltres de menjar” o podríem anomenar-la també la civilització de la responsabilitat compartida. Antoine de Saint Exupéry va recomanar: “Si vols construir un vaixell, no comencis per buscar la fusta, tallar taulons o distribuir el treball, sinó que primer has d’evocar en els homes l’anhel de mar lliure i ample.” Evoquem, doncs, en els homes i dones del nostre temps aquest anhel d’una civilització de la responsabilitat compartida per aconseguir un món millor per a tots.
[1] Mateo 14,13-21
[2] APOROFOBIA, EL RECHAZO AL POBRE, Adela Cortina, Paidós estado y sociedad, Barcelona, 2017.
[3] HACIA UNA CIVILIZACIÓN DE LA AUSTERIDAD COMPARTIDA, FORO ELLACURÍA (De una Carta a las Iglesias, de la UCA), 2011.
[4] HACIA UNA CIVILIZACIÓN DE LA AUSTERIDAD COMPARTIDA, FORO ELLACURÍA (De una Carta a las Iglesias, de la UCA), 2011.
Recuperem aquest article signat per la Dolors Puértolas i que publiquem en el número 37 de la nostra revista anual.
